V for Vendetta, de Alan Moore i David Lloyd.

“Les idees són a prova de bales.” Amb aquesta sentència tan potent, ens trobem davant d’una de les obres mestres més importants de la indústria del còmic, així com una de les obres més personals dels seus autors. Una història de rabiosa actualitat, terriblement real, sobre la pèrdua de la llibertat i de la identitat de l’individu, immers en un món hostil, fred i autoritari.

Amb el trasfons d’una Inglaterra distòpica que ha caigut sota la bota d’un règim feixista, s’analitza tant la vida sota un estat policial asfixiant com el poder de la rebel·lió i la resistència de l’esperit humà davant l'opressió i el totalitarisme.

Sembla interessant poder abordar amb aquest còmic el tema de les comparacions de les adaptacions cinematogràfiques amb les seves obres originals. En el seu moment, la pel·lícula de les germanes Wachowski va ser força popular, inclús va inspirar tot un moviment dins de les lluites socials dels anys següents on molta gent començà a portar la màscara de Guy Fawkes, la mateixa que porta el nostre protagonista, V. El friki que està escrivint aquest text considera que V de Vendetta és un dels seus còmics preferits i que l’adaptació a la gran pantalla no li fa prou justicia (per què certs canvis, per quèèèè?). Veure les pelis està molt bé, però s’ha de llegiiiiir.

Què en penseu les demés? Explique-nos el que volgueu!

Com sempre us animem a compartir qualsevol reflexió sobre aquesta obra a l’apartat COMPARTIM-NOS del Sites i als comentaris!

Quan la guerra nega la joventut...

Es van conèixer al 1936, durant el caos destructiu de la guerra civil espanyola: l’Isabel és costurera, en Jaime és artiller a l’exèrcit republicà. S’estimen. Lluiten. Escapen de la mort. Quan la República va caure, en Jaime i l’Isabel estaven en el bàndol perdedor i ara, de vegades, és més difícil sobreviure en temps de pau que a la guerra. Després de creure en un demà millor, ¿com és possible callar sota una dictadura?

Jaime Martín (Las guerras silenciosas, Sangre de barrio) ens porta una història real sobre els seus avis. Una història d’amor on el valor i la dignitat competeixen amb la tendresa i l’humor, l’alegria i la ràbia. La història d’una família amb un destí intrínsecament unit al del seu país.

És un còmics molt personal i, d’alguna manera o altre, totes el podem fer una mica nostre, perquè podria ser la història de qualsevols dels nostres avis. Per això, preferim no fixar-nos en res en concret d’aquesta obra a remarcar i deixar que cada lectura sigui única.

Com sempre us animem a compartir qualsevol reflexió sobre aquesta obra a l’apartat COMPARTIM-NOS del Sites i als comentaris.

Aquest cop virem al còmic americà, una obra força actual i que apunta a esdevenir un clàssic modern: Mr Miracle, de Tom King i Mitch Gerards

La història tracta de com un superheroi escapista tracta amb la depressió. Atrapat a una guerra en la que es veu forçat a intervenir entre els seus planetes d’origen, intentarà sobreviure, tot bregant amb la seva vida quotidiana a la Terra amb la seva família.

El cómic ens fa reflexionar sobre la vida avui en dia dins la nostra societat. No es una declaració política evident, ni tampoc pretén donar un discurs amb una ideologia clarament determinada, però podem entreveure en la seva narrativa un comentari a l’angoixa, la por i, en definitiva, totes aquelles sensacions negatives que ens assetgen en aquest món caòtic ple d'estímuls. Un comentari que ens fa reflexionar sobre quin paper podem jugar nosaltres dins de la nostra pròpia vida, i si realment podem escapar del vòrtex abisal que representa la societat actual. Una lectura molt recomanable, amb una narració visual espectacular.

Quan el llegeixis, fixa't en les vinyetes, si aquestes segueixen un patró i per què pot ser.

Com sempre us animem a compartir qualsevol reflexió sobre aquesta obra a l’apartat COMPARTIM-NOS del Sites i als comentaris.

Comencem forts, amb un clàssic del còmic europeu: l’Incal, d’Alejandro Jodorowsky i Moebius. Ambientada com obra de ciència ficció en estat pur amb influències de Dune (Frank Herbert) i amb tocs místics, ens trobem davant d’una odisea, un camí de descobriment i redenció protagonitzat per John DiFool, un detectiu en hores baixes, que haurà de protegir un estrany objecte anomenat Incal. Un relat captivant i carregat de filosofia entre línies. No volem dir gaire més de la història. Llegiu-la i digueu-nos que en penseu! Quan ho feu, podeu fixar-vos, entre altre moltes coses, en:

• El nom del protagonista. Per què es diu així i si està relacionat amb el que li passa. És un protagonista agradable?

• L’art de Moebius i els colors utilitzats, especialment durant el primer capítol. Quina funció narrativa poden tenir? Acompanyen l’acció i reforcen els esdeveniments d’alguna manera?

Us animem a obrir debat sobre aquests i altres temes d’aquesta obra al Sites de Reflexes Confinats, a l’apartat COMPARTIM-NOS. Disfruteu de L’Incal!